Solidaritat

Aquest article tracta sobre concepte filosòfic. Vegeu-ne altres significats a «Solidarność».
Un puny aixecat en solidaritat amb el moviment obrer

La solidaritat és una consciència d'interessos, objectius, estàndards i simpaties compartits que crea un sentiment psicològic de pertinença o unitat de grups o classes.[1][2] A diferència del col·lectivisme, la solidaritat no rebutja els individus i els veu com la base de la societat.[3] Es refereix als llaços d'una societat que crea vincles entre les persones. Aquest sentiment de pertinença a un mateix conjunt pot fer paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua.[4][5]

El terme s'utilitza generalment en sociologia i altres ciències socials, així com en filosofia i bioètica.[6] També és un concepte significatiu en l'ensenyament social catòlic; per tant, és un concepte central de la ideologia política demòcrata cristiana.[7] El seu significat varia entre les societats. Al sud global pot basar-se principalment en el parentiu i els valors compartits, mentre que les societats del nord global acumulen diverses teories sobre què contribueix a un sentit de solidaritat, o més ben dit, a la cohesió social.[1] En aquest darrer sentit, s'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les injustícies socials afavorint els més pobres i es pot canalitzar a través de les accions de voluntariat, les ONG i similars.

La solidaritat també és un dels sis principis de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i el 20 de desembre de cada any és el Dia Internacional de la Solidaritat Humana reconegut com una cita internacional. Els conceptes de solidaritat s'esmenten a la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans,[8] però no es defineixen clarament.[9] A mesura que augmenta la investigació i la producció en biotecnologia i millora biomèdica, s'ha vist necessari trobar una definició diferent de la solidaritat dins dels marcs del sistema sanitari. No s'esmenta a la Convenció Europea de Drets Humans ni a la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides i, per tant, té un significat jurídic menor en comparació amb els drets bàsics.

  1. 1,0 1,1 Merriam Webster, http://www.merriam-webster.com/dictionary/solidarity Arxivat 2019-05-08 a Wayback Machine..
  2. «solidarity». Arxivat de l'original el 27 January 2004. [Consulta: 19 març 2018].
  3. Boston, 677 Huntington Avenue. «Social Solidarity, Human Rights, and Collective Action: Considerations in the Implementation of the National Health Insurance in South Africa» (en anglès americà). Health and Human Rights, 02-10-2018. Arxivat de l'original el 2019-01-07. [Consulta: 30 agost 2021].
  4. «Solidarietà» (en italià). [Consulta: 17 juliol 2023].
  5. «Solidaridad: qué es, significado y definición» (en castellà). [Consulta: 21 juliol 2023].
  6. Adamiak, Stanisław; Chojnacka, Ewa; Walczak, Damian Copernican Journal of Finance & Accounting, 2, 2, 01-12-2013, pàg. 11–26. DOI: 10.12775/cjfa.2013.013 [Consulta: 20 setembre 2019].
  7. Fitzpatrick, Tony. International Encyclopedia of Social Policy (en anglès). Routledge, 4 July 2013, p. 1866. ISBN 978-1-136-61003-5. 
  8. «Universal Declaration on Bioethics and Human Rights». Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 2 maig 2019].
  9. Prainsack, Barbara; Buyx, Alena Bioethics, 26, 7, 2012, pàg. 343–350. DOI: 10.1111/j.1467-8519.2012.01987.x. PMID: 22827315.

Developed by StudentB